Biografia

1861-1882
Aristides Bonaventura Joan Maillol neix el 8 de desembre del 1861 a Banyuls de la Marenda, al Rosselló. Passa la infància amb les seves dues ties fadrines, Llúcia i Clara Maillol, i amb l’avi patern, Rafael Maillol, que havia sigut patró de barca. Comença a dibuixar de ben petit, i als catorze anys pinta el seu primer quadre, una marina que representa la platja de Banyuls amb el cap d’Ona al fons.
Als divuit anys és expulsat de l’internat i torna amb la família a Banyuls. Al cap de poc d’arribar funda una revista de la qual és l’únic redactor, il·lustrador, impressor i client. El títol de la revista és La Figue i, més tard, Le Journal d’un ennuyé. Aquesta revista té una tirada d’un sol exemplar.
Dibuixa al museu de Perpinyà, decideix ser pintor, insisteix a la seva tia Llúcia perquè n’hi doni el vist-iplau, l’obté i se’n va a París, on es presenta unes quantes vegades a l’examen d’ingrés de l’École des Beaux- Arts. El suspenen per «incapacitat». A la pel·lícula de Jean Lods i Claude Roy Aristide Maillol, sculpteur (1943), Maillol explica per mitjà de quins ardits seguia les classes a l’École des Beaux-Arts sense estar-hi matriculat.

1883-1892
Maillol sol·licita una subvenció al Consell General dels Pirineus Orientals, i se li concedeix. Després de molts intents, el 17 de març del 1885 l’admeten finalment a l’École des Beaux-Arts. Entra a la secció de pintura i escultura. Els seus mestres són Jean-Paul Laurens, Gérôme i, sobretot, Cabanel. Durant aquesta època parisenca d’estudis i privacions emmalalteix a causa de la mala alimentació i l’hauran d’hospitalitzar unes quantes vegades. Coneix Bourdelle, tan pobre com ell, i hi fa amistat.

La Font, 1896
Relleu en fusta, 43 x 23 x 19 cm
Fondation Dina Vierny-Musée Maillol, París