Obres

L’afirmació de l’estil

Maillol renuncia a fer escultura narrativa, és a dir, a dotar-la d’un missatge històric, literari o religiós. Les seves Venus i les seves banyistes són sorpreses en postures simples, on la perfecció de les formes i l’extraordinari equilibri de les proporcions esdevenen el veritable tema. És justament la seva concepció arquitectònica de l’escultura el que li permet, sigui quina sigui l’escala, preservar en tot moment l’harmonia de les proporcions.

Davant Mediterrània, André Gide escriu l’any 1905: «Maillol acaba d’introduir el silenci en l’escultura.» Maillol du a terme una fractura definitiva entre l’antiga concepció de l’escultura i una nova visió de l’art que es basa en la depuració i la simplificació. D’aquesta fractura neix l’art modern en l’estatuària i Maillol s’erigeix en un dels seus màxims referents.

La nit, 1909
Bronze, 18 x 12 x 14,5 cm
Alexis Rudiet, prova d'artista
Foundation Dina Vierny-Musée Maillol, París